■ tancament

Etimologia: de tancar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de tancar o de tancar-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció
    1. Fase de la construcció d’una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres.
    2. Conjunt dels elements emprats en el tancament d’una obra.
    3. Coberta.
    4. tancaments metàl·lics Elements metàl·lics afegits a una construcció per a tancar obertures o per a dividir espais interiors.
  3. fonètica, fonologia Tret fonològic, oposat a l’obertura, amb el qual es defineix gradualment el mode d’articulació de tota emissió fonemàtica.
  4. periodisme Moment a partir del qual hom no admet més originals perquè el diari o la revista cal que entri en premsa.
  5. banda de tancament citologia Zona densa de la membrana de les cèl·lules d’alguns epitelis, en una regió d’adherències amb la cèl·lula veïna, que té forma de barra. Correspon al denominat complex d’unió.
  6. tancament centralitzat automòbil, automobilisme i tecnologia Mecanisme d’un vehicle que permet al conductor d’activar i desactivar el tancament de totes les portes amb un sol comandament.
  7. tancament de llibres comptabilitat Operació que es fa al final de cada exercici comptable, consistent en l’anotació, en el costat contrari, de l’import del saldo determinat en cada compte, de manera que el deure i l’haver s’igualin.
  8. tancament d’un circuit electricitat Acció de donar continuïtat a un circuit elèctric per tal que hi circuli un corrent elèctric.