■ tanca

Homòfon: tanka
Etimologia: de tancar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Reixa, estacada, bardissa, etc., amb què hom circumda un espai de terreny, amb què hom tanca una obertura. Una tanca d’atzavares.
    2. Paret de pedra seca que circueix una parcel·la.
    3. per extensió A Mallorca i Menorca, parcel·la, normalment voltada de paret seca.
    4. Element mòbil, generalment metàl·lic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret, que hom utilitza per a barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit.
    5. tanca elèctrica Tanca feta amb conductors pels quals passa una tensió elèctrica d’un valor no perillós, destinada a contenir bestiar.
    6. tanca publicitària publicitat Panell publicitari.
    1. Balda, barra, etc., amb què hom tanca una porta, un finestró, etc.
    2. Dispositiu amb què hom tanca una bossa de mà, un collaret, etc.
  3. armament Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria.
  4. esports Barrera, de fusta o de metall, que, col·locada a una determinada alçada, segons la prova, hom ha de superar en algunes curses atlètiques.
  5. tanca hidràulica construcció
    1. Altura d’aigua que impedeix el pas dels gasos per un sifó.
    2. Sifó.