■ tacte

Etimologia: del ll. tactus, -us, íd., der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. fisiologia animal Sentit pel qual són apreciades les qualitats palpables dels objectes.
    2. Exercici d’aquest sentit. Amb aquestes durícies he mig perdut el tacte.
    3. diagnosi Exploració, per palpació amb un o més dits, de l’interior d’una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc.
    4. tenir (una cosa) bon tacte Ésser suau, etc., al tacte.
  2. figuradament Art de parlar, d’obrar, segons l’oportunitat, les circumstàncies, les conveniències socials. És una persona totalment mancada de tacte.
  3. música Antiga unitat de durada, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l’execució musical. És anomenat també temps.