■ tèrbol | tèrbola

Etimologia: d’un ll. vg. *tŭrbŭlus, alteració de tŭrbĭdus, íd., per influx de tŭrbŭlentus ‘turbulent’, d’on *torbolar, terbolar, propagat a tèrbol 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
    1. Dit d’un fluid que té en suspensió partícules d’una substància estranya que li lleven la transparència, la limpiditat. Aquest vi és tèrbol: l’heu de deixar reposar.
    2. per extensió Mancat de limpidesa. Tenir la mirada tèrbola. Veure-hi tèrbol.
  2. figuradament Confús, poc clar per a l’enteniment, poc net moralment. Tenir el cap tèrbol. Una conducta tèrbola. Un afer molt tèrbol. Un noi tèrbol.