Es mostren 2 resultats

■ tàpia1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàpia</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: tà_pi_a
Etimologia: probablement del ll. vg. *tapia, íd., de creació onomatopeica, al·lusiva al so de trinxar i esclafar materials per a construir aquesta mena de paret 1a font: 1114
    femení
  1. construcció
    1. Paret, o tros de paret, feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire.
    2. per extensió Paret prima i no gaire alta que circumda un espai descobert.
  2. metrologia Antiga mesura de longitud pròpia del Principat de Catalunya.



    3. Vegeu també:
    tàpia2

■ tàpia1

femení construcció Paret, o tros de paret, feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire per extensió Paret prima i no gaire alta que circumda un espai descobert metrologia Antiga mesura de longitud pròpia del Principat de Catalunya Vegeu també tàpia 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàpia2

■ tàpia2

femení Mot emprat en l’expressió ésser sord com una tàpia Ésser completament sord Vegeu també tàpia 1
Traducció