■ sustentar

Etimologia: del ll. sustentare, íd., freqüentatiu de sustinēre ‘sostenir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari; mantenir. L’aliment necessari per a sustentar el cos.
  2. Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor; mantenir. Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble.
  3. Sostenir, privar de caure. Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic.