■ surar

Homòfon: surà
Etimologia: de suro 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar. Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la major part se’n van a fons.
  2. figuradament Prosperar. Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura.