■ suposar

Etimologia: forma que substituí el ll. suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Admetre com a cert o real allò que hom imagina com a tal. Suposo que ja deuen haver arribat.
    2. Admetre quelcom com a ver només per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.
    3. Tenir per causa. El fum suposa foc. Viure a palau suposa riquesa.
  2. Comportar, implicar. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquests diners suposen molt per a ella.
  3. Presentar com a real o autèntic allò que hom sap que no ho és. Ell suposa la caiguda del règim, però això és difícil que passi.