■ suplicar

Etimologia: del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: c. 1251
    verb transitiu
    1. Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.
    2. Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.
  2. dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació.