■ suplantar

Etimologia: del ll. supplantare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Prendre el lloc d’algú traient-l’en deslleialment o fent-l’en excloure. Després d’enderrocar el rei, el suplantà.
  2. dret penal Cometre el delicte de suplantació.