Es mostren 2 resultats

■ sulfur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sulfur</title>

Etimologia: de sulf- i -ur2 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
    2. Dianió, de fórmula S2-, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
  2. química orgànica Tioèter.

■ sulfur

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell Dianió, de fórmula S 2 - , derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula química orgànica Tioèter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sulfur-


<title type="display">sulfur-</title>

  1. química orgànica Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic (—SO3H).
  2. química inorgànica Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost.
  3. química orgànica Tio-.

sulfur-

química orgànica Forma prefixada del mot llatí sŭlfur ‘sofre’, emprada per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic —SO 3 H química inorgànica Prefix a abandonar que indica la presència de sofre en un compost química orgànica Tio-