■ successor | successora

Etimologia: del ll. successor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que succeeix a altri.
  2. masculí i femení
    1. Persona que ocupa el lloc d’un altre en un càrrec, en una indústria, etc.
    2. dret civil El qui se subroga a un altre en quelcom que ha adquirit d’ell, per qualsevol títol de successió.
    3. successor universal dret català Hereu.