suc
Accessory
Etimologia: del ll. sūcus ‘saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. eixugar) 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
-
masculí
-
- Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.
- suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca.
- suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
- suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols.
- per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.
-
fisiologia animal
- Secreció líquida fisiològica.
- suc gàstric Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica.
- suc intestinal Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de la mucosa intestinal, que conté gran quantitat d’enzims hidrolítics que contribueixen a la digestió intestinal.
- suc pancreàtic Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees.
- En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.
-
figuradament
- Utilitat o profit que hom treu d’una cosa.
- Allò que té de substanciós una cosa. Treure el suc d’una cosa.
- sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.
Vegeu també:
suc2