■ substancial

Partició sil·làbica: subs_tan_ci_al
Etimologia: del ll. td. substantialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la substància.
  2. Que constitueix la substància d’una cosa. Un element substancial d’una nació és la llengua.
  3. Que conté substància.
  4. filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a la substància. S’oposa a accidental.
    2. unió substancial Expressió amb què la filosofia tradicional occidental designava la unió entre cos i ànima.