■ substància

Partició sil·làbica: subs_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. substantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Part essencial, verament important, d’una cosa. La substància d’un discurs, d’un llibre.
    2. alimentació, indústries alimentàries Part nutritiva d’un aliment, suc que hom n’extreu o brou que hom en fa. La llet té molta substància.
    3. en substància Essencialment, sumàriament, en resum.
    1. Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Una substància mineral. Una substància enganxosa. Substància d’origen vegetal.
    2. substància blanca anatomia animal Part de la substància nerviosa de l’organisme, que és de color blanc, formada per fibres i situada a la part interior del cervell i en la perifèrica de la medul·la.
    3. substància grisa anatomia animal Substància nerviosa, de color gris, formada per les cèl·lules nervioses i situada a la part perifèrica del cervell i a la interior de la medul·la.
    4. substància medicinal medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.
    5. substància ‘nigra’ fisiologia animal Grup de neurones situades al mesencèfal que produeixen dopamina, la destrucció de les quals s'associa amb la malaltia de Parkinson.
    6. substància pura química Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla.
    7. substància tigroide biologia Cadascuna de les estructures granulars basòfiles, anomenades també grànuls o cossos de Nissl, característiques del citoplasma de les cèl·lules nervioses.
    1. filosofia Concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies, que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
    2. lingüística Segons F. de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
    3. teologia Natura divina.
    1. Valor. Tenia coses de molta substància.
    2. antigament Riquesa, patrimoni.
    3. poca substància figuradament Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny. És un poca substància.
    4. sense substància Sense raó, sense fonament, oportunitat o utilitat. Ha fet un comentari sense substància.