■ subjuntiu | subjuntiva

Partició sil·làbica: sub_jun_tiu
Etimologia: del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Adjuntat com a terme subordinat.
  2. mode subjuntiu (o simplement subjuntiu) gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.
  3. vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.