■ sospitar

Etimologia: del ll. sŭspĕctare, íd., freqŭentatiu de suspicĕre ‘mirar de baix a dalt’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. intransitiu Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable. Ella era la culpable, i ningú no en sospitava.
    2. transitiu Tots sospitàvem que ell era el culpable. Res no permetia de sospitar que les inundacions havien de recomençar.
  2. intransitiu Desconfiar, recelar. És una dona recelosa que sospita de tothom.