■ sortida

Etimologia: de sortir 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de sortir. Quina serà l’hora de sortida? Una porta de sortida. La sortida d’un personatge en escena. Hem fet una bella sortida: hem arribat fins a la font de la Ginestera.
    2. acudit 1.
    3. a la sortida locució adverbial En el moment de sortir. A la sortida del míting hi va haver un aldarull.
    4. tenir sortida (una mercaderia) Vendre’s bé, tenir bona venda.
    1. Part per on hom surt d’un lloc. On és la sortida?
    2. figuradament Solució. L’afer s’ha complicat molt: no sé si trobarem cap sortida.
  3. informàtica
    1. Lliurament de dades per part d’un sistema informàtic o d’una part del sistema.
    2. Terminal.
    3. punt de sortida Adreça o etiqueta de la instrucció (una subrutina) l’execució de la qual fa que el control passi al programa principal (el que conté la crida a la subrutina).
  4. electrònica Circuit per on és extret el senyal en un aparell electrònic.
  5. economia
    1. Partida de descàrrec d’un compte.
    2. Transferència, per part de l’empresa, d’un saldo deutor cap a l’exterior.
    3. Resultat d’una combinació determinada de factors de producció, com ara energia, productes o serveis.