■ sorgir

Etimologia: del ll. sŭrgĕre ‘alçar-se, estar dret en un lloc’, aplicat primer als vaixells fondejats i oscil·lant en les aigŭes 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. intransitiu
    1. Brollar.
    2. figuradament Aparèixer, alçar-se. De sobte sorgí una figura humana de la boira.
  2. antigament marina, marítim
    1. intransitiu Ancorar.
    2. transitiu Llançar les àncores dins la mar. Sorgiu les àncores.
    3. transitiu Submergir algú, o alguna cosa, dins la mar agafat per una corda o un altre lligam.