■ solament

Etimologia: de sol4 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi [reforçat sovint per tan]
    1. No més de, tot just. Solament té dos anys.
    2. No altre que. El motiu d’aquella visita fou solament renyar-lo.
    3. Sense altra cosa que. Anava solament amb calçotets.
    4. Únicament. Digues solament una paraula, i el tindràs aquí.
    5. Exclusivament. Aquest regal és solament per a tu.
    6. ni tan solament Ni, ni encara. Ni tan solament sabia escriure.
    7. no solament... sinó... (o ans) No menys... que.
  2. solament que locució conjuntiva i adverbi N’hi ha prou que, és suficient que. Solament que m’ho diguis, vindré.