■ sol·licitar

Etimologia: del ll. sollicitare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sol·licitud, etc. Sol·licitar una col·locació. Sol·licitar un favor.
    1. Incitar algú a fer quelcom. L’honor el sol·licitava a refusar.
    2. Instar una persona a tenir relacions lícites o il·lícites. Ell la sol·licitava, però ella no es deixava convèncer.
    3. dret canònic Incórrer en el delicte de sol·licitació.
    1. Atreure.
    2. física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció.