■ sogre | sogra

Etimologia: adaptació del ll. sŏcer, -ĕri, íd., a la forma del ll. vg. fem. sŏcra, substitut del ll. cl. fem. sŏcrus, -us, forma més usada en la llengua parlada que el masc 1a font: s. XIV, Jaume I
    1. masculí i femení Pare, mare, d’un dels dos cònjuges respecte a l’altre.
    2. masculí i femení plural El sogre i la sogra.
  2. com a cal sogre masculí i femení figuradament Amb tota la franquesa i comoditat, sense compliments.