■ sofre

Etimologia: del ll. sŭlfur (sulpur, sulphur), -ŭris, íd. 1a font: 1249
    masculí química inorgànica
  1. [símbol S] Element no-metàl·lic de nombre atòmic 16 que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens. Té un pes atòmic de 32,06.
  2. diclorur de sofre [SCl2] Líquid vermell obtingut per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disofre (S2Cl2).
  3. diòxid de sofre [SO2] Gas incolor d’olor sufocant que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua, obtingut per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements, també conegut com a anhídrid sulfurós.
  4. flor de sofre Sofre microcristal·lí que hom obté per sublimació del sofre cru.
  5. hexafluorur de sofre [SF6] Gas incolor no tòxic, poc soluble en l’aigua i emprat com a dielèctric.
  6. monoclorur de sofre [S2Cl2] Líquid groguenc, d’olor penetrant i molt irritant, que es congela a -80°C i bull a 138°C, emprat com a solvent de sofre i agent clorant.
  7. sofre plàstic Varietat del sofre que hom obté per refredament ràpid del sofre fos.
  8. triòxid de sofre [SO3] Anhídrid de l’àcid sulfúric.