socors

Accessory
Etimologia: del ll. sŭccŭrsus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí invariable [antic i dialectal secors]
  1. Acció de socórrer. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels nàufrags.
  2. Ajut donat a algú en un perill, en una necessitat; auxili.
  3. Allò que serveix per a socórrer. Els socors enviats pel govern van ésser escassos i d’una baixa qualitat.
  4. dret penal Deure d’auxili, l’omissió del qual (omissió de socors) constitueix un delicte castigat pel codi penal.