■ sociable

Partició sil·làbica: so_ci_a_ble
Etimologia: del ll. sociabĭlis ‘que pot unir-se, unit’ 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Inclinat a viure en societat, en companyia d’altres persones. L’home és naturalment un animal sociable.
  2. Que té un comportament amable en les relacions socials. L’infant ha d’aprendre a ser sociable.
  3. Que gaudeix del tracte amb les altres persones. És una nena molt sociable, es relaciona amb tots els companys de classe.