■ sobreviure

Partició sil·làbica: so_bre_viu_re
Etimologia: de viure1 1a font: s. XIII
verb intransitiu Romandre viu després de la mort d’un altre, després d’un fet qualsevol, especialment després d’una acció destructora. Calia sobreviure al desastre i refer-ho tot.