■ sistemàtic | sistemàtica

Etimologia: del ll. td. systematicus, -a, -um, i aquest, del gr. systematikós ‘que forma un conjunt’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu a un sistema o a la sistemàtica.
    2. Que constitueix un sistema.
    3. Que obeeix a un sistema. Un arranjament sistemàtic.
  2. adjectiu
    1. Que procedeix segons principis, normes, etc., dels quals no sap separar-se. Un escriptor sistemàtic.
    2. per extensió Fer una oposició sistemàtica.
  3. femení
    1. Ciència de la classificació, sistema.
    2. biologia Branca de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, taxonòmics, etc.
  4. nom sistemàtic química Nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció.