■ sisme

Homòfon: cisma
Etimologia: del gr. seismós ‘sotrac, agitació’, der. de seíō ‘sotraguejar’ 1a font: c. 1925
    masculí geofísica
  1. Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
  2. sisme submarí Moviment intens produït a les aigües del mar per un terratrèmol que afecti el fons submarí.