■ sintonia

Partició sil·làbica: sin_to_ni_a
Etimologia: del gr. syntonía ‘tensió; intensitat; acord de sons en un mateix to’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. electrònica i radiotècnia Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat.
  2. música Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica fora de les emissions normals per tal de permetre la localització de la freqüència.
  3. figuradament Bon acord, bona harmonia. Entre aquells germans hi ha bona sintonia.