■ sinistre
| | sinistra

Etimologia: del ll. sĭnister, -tra, -trum ‘esquerre; fatal, de mal averany’; en ll. ja tingué el sentit augural negatiu 1a font: s. XIV
  1. adjectiu
    1. Esquerre (oposat a destre).
    2. heràldica Dit del flanc de l’escut que és a la dreta de qui el mira.
  2. femení Mà esquerra.
  3. adjectiu figuradament
    1. Que presagia una desgràcia. Un auguri sinistre.
    2. Funest, atziac. El dictador va resultar ésser un tirà sinistre.
  4. masculí Avaria, destrucció o pèrdua causada per mort, incendi, naufragi o altres causes.