■ simple

Etimologia: del ll. sĭmplus, -a, -um, doblet de simplex, -ĭcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que no té parts, no compost. L’ànima és simple, sense composició.
    2. No doble o múltiple, sense subdivisió. Els elements químics són cossos simples. Regla de tres simple.
    3. Exempt de complexitat, que és tal o tal cosa i no res més. És un simple obrer. No li demanis comptes: ell és un simple intermediari.
    4. No complicat, no gens artificiós. Un estil simple.
  2. botànica
    1. No dividit en parts. Fulla simple.
    2. No ramificat.
  3. filosofia Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.
  4. gramàtica
    1. oració simple Oració d’un sol predicat, en oposició a oració composta, que en té més d’un.
    2. temps simple Forma de la conjugació verbal d’un sol element, en oposició a temps compost, que té algun altre element auxiliar.
  5. lingüística
    1. mot simple Mot constituït només per una arrel, en oposició a mot compost o derivat.
    2. oposició simple Diferència fonològica mínima que origina una diferència de significat: bala/pala.
  6. telecomunicacions Dit d’un telègraf que solament pot transmetre un telegrama d’un cop en cada línia.