sil·làbic | sil·làbica

Accessory
Etimologia: del ll. syllabĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllabikós, íd.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la síl·laba o a les síl·labes. Accent sil·làbic.
  2. augment sil·làbic gramàtica Addició d’una síl·laba a un mot.
  3. cant sil·làbic música Cant en què cada nota respon a una síl·laba.
  4. escriptura sil·làbica escriptura Sistema d’escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síl·laba o conjunt de fonemes.
  5. fonema sil·làbic fonètica, fonologia Fonema que pot esdevenir nucli sil·làbic. S’oposa a fonema asil·làbic.
  6. marge sil·làbic fonètica, fonologia Posició de frontera o externa al nucli sil·làbic, ocupada normalment per les consonants.
  7. nucli (o centre) sil·làbic fonètica, fonologia Punt de màxima prominència i sonoritat en la síl·laba, ocupat habitualment per una vocal o una sonant.