■ setmana

Etimologia: b. ll. septimana, der. de septĭmus, -a, -um ‘setè’, calc del gr. hebdomás, -ádos ‘setmana’, der. de hébdomos ‘setè’ 1a font: s. XII
    femení
    1. cronologia, història i religió Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
    2. entre setmana En dies que no són el cap de setmana.
    3. setmana pasqual litúrgia Octava que segueix el diumenge de Pasqua i en continua la festa fins al diumenge in albis, dit també Pasqüetes.
  2. Espai de temps que comprèn set dies. Fa més d’una setmana que és aquí.
  3. Setmana Santa litúrgia
    1. Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
    2. [en minúscula] Llibre litúrgic que conté els oficis propis de la Setmana Santa.
  4. setmana social història Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’estat espanyol.