■ setge

Etimologia: d’un ll. *sedĭcum, der. de sedēre ‘seure’, com *adsedicare, base de assetjar; també fora versemblant que el substantiu s’hagués extret del verb amb influx de obsidio, -ōnis ‘setge’ i situs ‘indret’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. història i ciències militars Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc., per combatre-la i emparar-se’n.
  2. botànica
    1. Nom aplicat a diverses espècies d’escrofulària, especialment l’escrofulària aquàtica, l’escrofulària nodosa i l’escrofulària peregrina.
    2. Heliantem setge.
  3. estat de setge dret polític Estat de crisi que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.