■ setanta

Etimologia: del ll. vg. *septanta, ll. cl. septuaginta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu Set vegades deu, seixanta-nou més un. Un vell de setanta anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa setanta; setantè. La pàgina setanta.
  3. masculí El nombre setanta, 70. Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77; setanta-vuit , 78; setanta-nou, 79. Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són: setanta-u, setanta-dos, setanta-tres, etc.