■ servent | serventa

Etimologia: del ll. serviens, -ntis, part. pres. de servīre ‘servir’ 1a font: s. XIII, Desclot
  1. masculí i femení
    1. Servidor.
    2. especialment Persona dedicada al servei domèstic.
    3. servent de Déu dret canònic Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada.
    4. servent de Déu (o de Crist) antigament història eclesiàstica Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu (bisbe, monjo, etc.).
    5. servent dels servents de Déu diplomàtica Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals.
  2. masculí Bíblia Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
  3. masculí història militar Als exèrcits medievals, per oposició a cavaller, peó.