■ serrell

Homòfon: cerrell
Etimologia: probablement der. de cerra, cerro, en el sentit de ‘floc de cabells’ 1a font: 1425
    masculí
  1. indústria tèxtil
    1. Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc., que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.
    2. serrell d’ull (o d’oli) Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.
  2. Vora d’una peça de roba desfilada per l’ús.
  3. Floc de cabells de la part davantera del cap que hom pentina endavant deixant-los caure davant del front.