■ serè
| | serena

Etimologia: del ll. serenus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
  1. meteorologia
    1. adjectiu Clar, lliure de núvols i de boira. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè.
    2. masculí Vent del NW o de ponent, sec i generalment moderat o fort.
    3. femení Clap de cel blau entre núvols, clariana.
    4. femení Humitat de l’aire que hi ha en certes nits serenes o després de la posta de sol. Guardeu-vos de la serena.
    5. a la serena A camp ras, sense cobert, durant la nit. Va haver de dormir a la serena.
  2. adjectiu figuradament
    1. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè.
    2. Que reflecteix la tranquil·litat de l’ànim. Una mirada serena.
  3. gota serena patologia Amaurosi.