■ sepultura

Etimologia: del ll. sepultura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’enterrar un mort; enterrament, inhumació.
    2. sepultura eclesiàstica dret canònic Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
  2. Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers; sepulcre, tomba.