■ senzill
| | senzilla

Etimologia: del cast. sencillo, ant. senziello, del ll. vg. *sĭngĕllus, dimin. de sĭngŭlus ‘un de sol’ 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
    1. Simple, no doble.
    2. figuradament Que és tal cosa i res més.
    1. Que no és complicat, que és fàcil. És un càlcul molt senzill.
    2. Dit d’una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc. És una senyora molt senzilla.