■ sempre

Etimologia: del ll. semper, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. En tot temps, en tot el temps passat, en tot el temps a venir. Fes-ho sempre així.
    2. En qualsevol temps, en qualsevol ocasió. Sempre em parla de diners.
    3. Des de sempre. Sempre ho hem fet així.
    4. sempre més En tot el temps a venir. Sempre més se’n doldrà.
  2. En tot cas. Ha tingut grans pèrdues, però sempre tindrà encara aquells diners estalviats.
    1. de sempre Acostumat, de costum. Ens trobarem a l’hora de sempre.
    2. de sempre (o des de sempre) Des d’antic, tradicionalment. Això ho fem així des de sempre.
  4. per sempre Sense límit, perpètuament. Sigui beneït per sempre el nom del Senyor.
  5. sempre que locució conjuntiva
    1. [amb el verb en subjuntiu] Si. Hi anirem demà, sempre que no plogui.
    2. [amb el verb en indicatiu] Cada vegada que. Sempre que passa em saluda.