■ semblant

Etimologia: de semblar 1a font: 1250
    1. adjectiu Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques. Ésser, dues coses, molt semblants.
    2. adjectiu Que s’acosta, en la seva manera d’ésser, a algú o a alguna cosa. Em va passar un cas semblant al teu.
    3. masculí Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra. L’home ha de respectar els seus semblants. Engendrar un arbre, amb la seva llavor, un seu semblant.
  2. adjectiu Tal, aquest. Mai no li he sentit a dir semblants paraules. No és lícit de recórrer a semblants mitjans.
  3. adjectiu àlgebra
    1. Dit de les matrius que es relacionen pel producte d’una matriu no singular.
    2. Dit dels termes algèbrics que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents.
  4. adjectiu geometria
    1. Dit de dues figures geomètriques entre les quals hi ha una semblança.
    2. Dit de dues el·lipses (o hipèrboles) que tenen la mateixa excentricitat o tals que els quocients entre els respectius semieixos són iguals.
    3. Dit dels el·lipsoides tals que llurs seccions principals són el·lipses semblants.
    4. Dit dels polígons que, tenint angles iguals, tenen costats proporcionals.
  5. masculí
    1. Cara, especialment en tant que revela l’estat de salut o d’ànim de la persona. Avui fa millor semblant que ahir.
    2. fer semblant Afectar l’aire; fingir.