■ segment

Etimologia: del ll. segmentum, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Part limitada d’un tot continu.
    2. geometria Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A i B, de la recta, que hom anomena extrems del segment.
    3. segment circular geometria Part d’un cercle compresa entre un arc i la corda corresponent.
    4. segment esfèric geometria Part de l’espai limitada per un pla secant a una esfera i la superfície d’aquesta.
    1. Cadascuna de les parts d’un cos separades per un solc profund.
    2. anatomia animal i embriologia Metàmer.
    3. botànica Cadascuna de les parts en què és dividit el limbe d’una fulla pinnatisecta.
    4. per extensió botànica Folíol.
    5. electrotècnia Lamel·la.
    6. motors Cadascun dels anells d’acer que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
    7. indústria tèxtil Cadascuna de les peces en forma de sector que, en el joc de segments, constitueixen les excèntriques.
    8. indústria tèxtil Segment proveït de lleves per a moure les agulles, situat a la perifèria del cilindre o del plat de certes màquines de gènere de punt.
  3. anatomia animal Tros tallat o apartat d’un òrgan realment o imaginàriament.
  4. informàtica Part autònoma d’un programa que pot ésser executada amb independència de la presència en memòria d’altres parts complementàries o alternatives.
  5. lingüística Resultat de l’operació de partir una cadena parlada en unitats discretes, cadascuna de les quals representa un morfema.