■ seduir

Partició sil·làbica: se_du_ir
Etimologia: del ll. seducĕre, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. No us deixeu seduir per les seves promeses.
    1. Atreure algú per la seva bellesa, per la seva gràcia. Els teus ulls em sedueixen.
    2. figuradament L’esperança d’enriquir-se el va seduir.
  3. especialment Induir (algú) a mantenir relacions sexuals. Seduir una noia, un home.