■ seducció

Partició sil·làbica: se_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. seductio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de seduir;
    2. l’efecte.
    1. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo.
    2. dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals
  3. Força o capacitat de seduir. Té una seducció irresistible.
  4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.