■ secular

Etimologia: del ll. saecularis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que s’esdevé un cop cada segle. Commemoració secular. Un any secular.
    2. jocs seculars història Antics jocs romans celebrats teòricament un cop cada segle.
  2. Que té una durada de més d’un segle. Una alzina secular.
    1. Relatiu o pertanyent al segle o a la secularitat; seglar, laic.
    2. dret canònic Dit del clergue o sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició a regular. Clergue secular.
    3. religió Mundà, terrenal, per oposició a espiritual.
    4. institut secular dret canònic Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món.