Es mostren 7 resultats

■ secà | secana

secà

Homòfon: sacar
Etimologia: de sec3 1a font: 1315
  1. adjectiu Que és sec per natura.
  2. agricultura
    1. adjectiu Que no és regat sinó amb l’aigua de pluja. Prat secà. Terra secana.
    2. masculí Terres de secà. Aquest any ha estat molt perjudicial, tant per al secà com per al regadiu.
  3. de secà agricultura
    1. Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou.
    2. Dit de les plantes i de les fruites que es fan en terres de secà.
  4. de secà figuradament i col·loquialment D’ínfima categoria, de poca vàlua, de per riure. Un filòsof de secà.

■ secà | secana

adjectiu Que és sec per natura agricultura adjectiu Que no és regat sinó amb l’aigua de pluja Prat secà Terra secana masculí Terres de secà Aquest any ha estat molt perjudicial, tant per al secà com per al regadiu de secà agricultura Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou Dit de les plantes i de les fruites que es fan en terres de secà de secà figuradament i colloquialment D’ínfima categoria, de poca vàlua, de per riure Un filòsof de secà
Informació complementària
Traducció

■ seca

seca

Etimologia: de l’àr. hispànic (dâr as-)säkka ‘(casa de la) moneda’ 1a font: 1366
    femení numismàtica
  1. Casa o taller on és encunyada moneda.
  2. Motlle de batre moneda.

■ seca

femení numismàtica Casa o taller on és encunyada moneda Motlle de batre moneda
Informació complementària
Traducció

■ cama-seca

cama-seca

Etimologia: de cama i seca
    femení
  1. botànica Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe costata i espècies afins), de barret infundibuliforme, de color bru clar, i làmines decurrents, que creix en boscs.
  2. fitopatologia Antracnosi.

■ cama-seca

femení botànica Bolet de la família de les tricolomatàcies Clitocybe costata i espècies afins, de barret infundibuliforme, de color bru clar, i làmines decurrents, que creix en boscs fitopatologia Antracnosi

vila-secà | vila-secana

vila-secà

adjectiu i masculí i femení De Vila-seca (Tarragonès).

vila-secà | vila-secana

adjectiu i masculí i femení De Vila-seca Tarragonès

■ sec3 | seca

sec

Pronúncia: sɛ́k
Etimologia: del ll. sĭccus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un arbre sec. Un torrent sec. Tenir la boca seca.
    2. a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua.
    3. dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo.
    4. en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit.
    5. glaç sec química inorgànica Neu carbònica.
    6. ou sec alimentació, indústries alimentàries Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials.
    7. paret seca construcció Paret feta amb pedra seca.
    8. pedra seca construcció Pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, de manera que formen una paret o altra construcció.
    9. pedregada seca meteorologia Pedregada de calamarsa sola, sense pluja.
    10. ulls secs Ulls sense llàgrimes.
  2. adjectiu Dit de la vaca, l’ovella, etc., a la qual s’ha retirat la llet.
  3. adjectiu Molt magre, escàs de carn o de greix; flac.
  4. adjectiu enologia Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc., preparats per a tenir un tast poc dolç.
  5. adjectiu figuradament
    1. Tot sol, sense acompanyament, sense adorns. Pa sec. Missa seca. Paret seca. Anar una barca a l’arbre sec. Lletra de pal sec.
    2. Sense res que n’atenuï la brusquedat, el rigor. Una resposta seca. Un to sec. Una tos seca.
    3. Sense res que n’augmenti el valor, l’amenitat, etc. Té unes maneres seques, brusques. Un estil sec.
    4. a seques (o a les seques) locució adverbial dialectal Sense altres detalls o particularitats.
    5. cor sec Cor mancat de sensibilitat.
    6. de seques i de verdes De tots colors.
    7. en sec Sobtosament. Va parar-se en sec.
  6. masculí Temps sec. Fer sec.
  7. femení Secada.
  8. femení Baix de roca, de sorra, a molt poca profunditat.
  9. femení col·loquialment La mort.
  10. femení plural alimentació, indústries alimentàries Mongetes seques. Seques amb botifarra.
  11. femení construcció naval
    1. Verga més baixa del pal de mitjana.
    2. Vela que va fermada a la verga més baixa del pal de mitjana.
  12. arbre sec masculí marina, marítim Arbre sense veles. Anar, córrer, a l’arbre sec. Estar a arbre sec.


    13. Vegeu també:
    sec2
    sec1

■ sec3 | seca

adjectiu Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc Un terreny sec Fusta seca Un arbre sec Un torrent sec Tenir la boca seca a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit glaç sec química inorgànica Neu carbònica ou sec alimentació, indústries alimentàries Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials paret seca construcció Paret feta amb pedra seca pedra seca construcció Pedres…
Informació complementària
Traducció

■ barra-sec | barra-seca

barra-sec

Etimologia: de barra2 i sec3
adjectiu Que té la cara seca o prima.

■ barra-sec | barra-seca

adjectiu Que té la cara seca o prima
Traducció

■ boca-sec | boca-seca

boca-sec

Etimologia: de boca i sec3
    adjectiu
  1. Que té la boca seca.
  2. Que té la boca no gens dòcil al fre (oposat a bocafresc) (dit d’un cavall, d’un mul, etc.).

■ boca-sec | boca-seca

adjectiu Que té la boca seca Que té la boca no gens dòcil al fre oposat a bocafresc dit d’un cavall, d’un mul, etc
Traducció