■ saviesa

Partició sil·làbica: sa_vi_e_sa
Etimologia: de savi 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Ciència profunda.
  2. Coneixença justa de les coses; sapiència.
  3. Capteniment assenyat en la vida quotidiana, en els afers.
  4. usat absolutament filosofia i religió Coneixement superior, de caràcter no sols teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home.