■ satèl·lit

Etimologia: del ll. satelles, -ĭtis ‘guàrdia de corps; servidor’ 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí
    1. Servent d’algú com a executor de les seves ordres. Els satèl·lits del tirà.
    2. figuradament El qui va sempre acompanyant algú com si en fos un servent.
  2. adjectiu invariable
    1. Dit d’allò que acompanya una altra cosa més important, que depèn d’una influència, d’un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País satèl·lit.
    2. anatomia animal Dit de l’òrgan que segueix un trajecte juntament amb un altre, com, per exemple, les venes o els nervis que segueixen el trajecte d’una artèria.
    3. patologia Dit de les lesions, adenopaties, etc., secundàries i properes a una lesió primitiva.
    4. mots satèl·lit lingüística Mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Ex.: entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
  3. masculí
    1. astronomia Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
    2. satèl·lit artificial astronàutica Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
    3. satèl·lit de comunicació astronàutica i telecomunicacions Satèl·lit artificial que actua d’enllaç en telefonia, en ràdio i en televisió entre diversos punts de la superfície terrestre.
  4. masculí citologia Element morfològic present en certs cromosomes consistent en un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic.