■ sadollar

Etimologia: del ll. satullare, íd., der. de satŭllus, -a, -um ‘tipet’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Satisfer plenament un apetit del cos. Has sadollat les teves ànsies de saber?
    2. especialment Satisfer plenament la gana, atipar. Tenim poc menjar i no podrem sadollar tanta gentada.
  2. figuradament Satisfer plenament el desig d’algú. Tenia ganes de visitar París, i amb una estada llarga vaig quedar sadollat.